| |
|
Tatuar: Marcar el cos amb dibuixos indelebles, introduint pigments sota
la pell per mitjà de puncions
|
|
Robert Llorca.- El tatuatge, segons José, tatuador de Gandia,
és "una expressió corporal". En els darrers anys
hi ha hagut un boom de fer-se un dibuix en la pell, un dibuix per sempre.
Els professionals del sector neguen que siga una moda, perquè des de segles
abans de Crist la civilització s’ha tatuat.
El terme tatuatge és originari dels Estats Polinesis a l’Àsia
sud-oriental. Més concretament de l’arxipèleg de Samoa i es
remunta al segle III abans de Crist. Tatuatge ve de la paraula Te Tatau,
que vol dir "pegar suaument" o "dibuixar". I
des d’aleshores s’ha mantés al llarg de la història. Lenin
o en Joan de Borbó, el pare del rei, són dos personatges coneguts
que han portat gravats sobre la pell algun dibuix amb un significat propi.
Animals exòtics, personatges de dibuixos, dimonis, calaveres, signes
tribals, cors o cadenes en els braços o cames són la varietat de
dibuixos que els clients, de totes les edats i sexe, es fan en les diferents parts
del cos.
 Els
preus són tant variats com la tipologia de formes. El més barat
pot costar 6.000 pessetes, però la mitjana se situa al voltant de les 15.000
pessetes. El temps també varia: per tatuar un dibuix xicotet, senzill i
simple es triga tres quarts d’hora. El temps, però, s’allarga
segons els colors, les ombres i la grandària. Per exemple, i s’ha
donat el cas, per tatuar tota una esquena es necessita més d’una sessió.
La diferència de la demanda entre xics i xiques és mínima,
encara que els xics tendeixen a demanar dibuixos més grans i les xiques,
més xicotets.
El procés de tatuar-se és molt senzill. Primer, com destaca Sergi,
aprenent, "cal que t’agrade". Després es tria el
dibuix i es fa una fotocòpia en un paper especial, i es calca sobre la
pell. Aleshores es té la línia básica, després amb
la màquina es repassa el dibuix, sempre mirant l’original. La màquina
elèctrica té una agulla que introdueix la tinta en la pell.
Les precaucions que es prenen per no agafar infeccions són moltes. "La
tinta s’agafa de potets individuals. L’agulla, la tinta i l’aigua
usades en cada sessió són d’un sol ús, és a dir,
personals i d’usar i tirar", explica Sergi.
Una vegada tatuat cal una certa precaució. Durant 10 dies no es pot
pendre el bany ni el sol, mantindre’l net i no llevar la crosta. A més,
cal untar tots els dies una vaselina estirilitzada sobre el dibuix.
 Tatuar-se
no fa mal, encara que hi ha parts del cos on en fa més. El coll, l’estòmac,
el turmell o el pit són zones sensibles on es pot sentir algun dolor. Una
gran part del clients repeteixen.
Els especialistes dels tatus diuen que no és una moda, perquè
les modes se’n van, i el tatuatge ni se’n va de la pell ni de la
història", explica José. Si que reconeix que hi ha un cert
boom degut a que la gent ha perdut la por.
El tatuatge, segueix José, "és un art. És igual
que pintar un quadre, inclós té més mèrit, perquè
és pinta sobre pell viva". I el defeneix com "una expressió
corporal i personal. Cada tatuatge -afegix- té, alhora, molt i poc
sentit". I considera que té més treball un tatu
xicotet, perquè en poc de lloc s’ha de dir molt.
Carles, de 19 anys, és un exemple de jove que ha decidit fer-se un tatuatge
per primera vegada. I ho fa, segons ell, perquè li agrada. Ha triat dibuixar-se
una ninfa en la part dreta de l’esquena. I ha hagut de suportar una hora
i mitja de xicotetes punxades i "una mal que es pot aguantar".
De moment no sap si repetirà.
Vicent sí ha repetit. També té 19 anys i ja porta 2 tatuatges.
Un unicorn a l’esquena i una fulla de marihuana al pit. Ara torna a fer-se’n
un altre: Una lletra xinesa que significa "prohibit" a l’altra
part de l’esquena.
|
ó 962 960 727
